Fa unes tres setmanes vaig desactivar el meu compte de Twitter que havia creat per compartir les opinions d’este blog. Com vaig dir en este mateix blog que se’m qüestionara la lluita anti-meriton que faig i que fem els valencianistes em va omplir el got de la paciència d’esta xarxa social. Ara he tornat i veig que hi continuen havent respostes de merda i comportaments molt tòxics. Hi ha com una mena de plaer de posar-se una careta i entrar a respondre com un bully xungo d’institut.
Tinc la sospita que Twitter s’està buidant de gent normal i s’està omplint de gent amargada, tòxica, amb problemes de comunicació i que es dedica a assetjar a la gent. No sé si és una trol·lització xunga del personal o simplement l’algoritme que alimenta certs enfrontaments i que els premia d’alguna manera. Abans anàvem al futbol a soltar la merda que teníem dins, ara sembla que només cal fer-se un compte de Twitter amb un nom inventat i soltar merda.
Quan en un tuit hi veus diferents respostes, el més probable és que la majoria no aporten res. Molts ni llegeixen els tuits, només solten el primer que li passa pel cap i quan li dius que no tenen raó o aclareixes les teues paraules s’enroquen sense límits, perquè l’odi ha de prevaldre. Després tenim les diferents tribus o faccions, gent que només banca als membres del seu grupet. La validació dels membres per part de la tribu demana fidelitat total en els processos d’atac i odi: unfollow, block, invisibilització de l’objectiu.
No tinc molt clar si tornar a este món. Tres setmanes de bicicleta, lectura i escriure m’han donat una llibertat que Twitter em lleva. Pocs han sigut els qui m’han preguntat per la meua absència. Mil gràcies! Ja m’haguera agradat que altres hagueren preguntat per la meua versió dels fets, quan el ventilador de la merda anava a tota màquina.
Me’n vaig a llegir, ja tornaré quan m’abellisca!
Opininions del nieto del sastre 