Fa unes tres setmanes vaig desactivar el meu compte de Twitter que havia creat per compartir les opinions d’este blog. Com vaig dir en este mateix blog que se’m qüestionara la lluita anti-meriton que faig i que fem els valencianistes em va omplir el got de la paciència d’esta xarxa social. Ara he tornat i…
Adéu!
Nou anys i un mes després, em rendisc. Feia temps que estava cansat i només necessitava una gota per fer vessar el got de la paciència i prendre la decisió de deixar Twitter. No puc més! He lluitat pel valencià als esports, contra la violència al futbol, he defés el dret a parlar una llengua…
Calcio Catània, Clamoroso al Cibali: 1946 – 2021
Alla memoria di Antonio Giovanni La Spina, tifoso del Catania e padre di un valencianista Si el futbol encara no ha mort és perquè molts aficionats resistim i ens neguem a renunciar als equips que representen les nostres ciutats i barris. La il·lusió per anar cada diumenge a vore el teu equip i la il·lusió…
Odi etern a les falles modernes!
Gràcies a la pandèmia de la Covid-19 per alguns i malauradament per altres, hem estat sense falles des del 19 de març de 2019 a la primera setmana de setembre de 2021. Un alto el foc faller prou llarg que havia adormit l’amor-odi a la festa de les falles dels veïns del cap i casal…
La crossa d’esquerres del feixisme espanyol.
Fa uns tres anys abans de tornar de Canadà em vaig despertar sis hores després dels valencians, per la diferència horària, i em vaig trobar amb un Twitter encés en flames. Després de la denúncia per discriminació lingüística d’una dona de Burjassot a un bar del seu poble, un exèrcit de supremacistes castellanoparlants li va…
Els llaços que cusen el valencianisme.
Si faig activisme pel valencià és perquè he vist morir el sicilià a la meua família. La substitució lingüística no és cap llegenda, és un fenomen que ha passat i passa, també en esta llengua que vos escric i no cal anar tan lluny per a vore-ho. En el meu cas, la família de mon…
Sol sense sòl
A vore si a la tercera aconseguisc escriure esta entrada, que ja he esborrat un parell de vegades perquè no m’estava agradant massa. Primer que res he d’explicar-me i ara alguns em direu un no cal que ho faces, al que jo vos responc en un sí ho vull fer. I com soc molt cabut…
El col·lapse
No, no és la sèrie francesa eixa que Àpunt va retransmetre en valencià fa un temps, sóc jo qui ha col·lapsat. No puc més. Fa massa temps que aguante, fa massa temps que mire cap a un altre costat, fa massa temps que lluite contra un ombra que anava creixent dins de mi i que…
La política del Carril bici
Després de moltes reivindicacions, els carrils bicis ja comencen a ser part dels carrers de les nostres ciutats. Era inexplicable que en països del nord d’Europa com els Països Baixos o Dinamarca, la bicicleta estiguera totalment normalitzada i en països mediterranis com el nostre no hi estigueren. Quan va arribar a l’ajuntament de València Giuseppe…
A nosaltres no ens cal odiar persones.
Ja fa tres anys que vaig entrar en la penya valencianista la Colla Blanc-i-negra, el primer debat intern al que vaig assistir va ser sobre com havia de ser la nostra segona samarreta, la que diu «estima el VCF, rebutja el racisme». El debat va ser si utilitzar «rebutja» o «odia» en la segona frase;…
Construir en positiu
Hauria d’estar damunt de la meua bici explorant carreteres murcianes, però hui no em trobe amb forces, el meu cos ha dit de descansar. He estat massa dies fugint i això cansa. En la fugida, fa uns dies, he recuperat la meua principal font d’inspiració: la bicicleta. Pedalejant cap al port del Garruchal, un camí…
Al final, Espanya t’ha matat!
Doncs res, si esteu llegint açò és perquè el meu sicilià, el que jo estimava, qui em va donar un 50% d’ADN nuclear, el motiu pel qual este blog i els comptes de Twitter, Facebook i Instagram comencen per sicilià, ja ha marxat. Ara està amb les persones que més estimava i que varen marxar…
Els “falsos” forats negres
D’una estrela a un forat negre passen milers de milions d’anys, però quan arriba el moment la força gravitatòria és tan gran que ni la pròpia llum és capaç d’escapar i tot el que l’envolta hi acaba dins. Estos cossos celestials han sigut estudiats durant molt de temps, especialment, durant l’últim segle. En el mig…
El País de les renúncies
Fa no molt un tuiter valencià em va dir que era faltó, agressiu i que el meu discurs de valencianista no tenia molt. I clar com sóc “agressiu” i sobre tot sicilià – a ningú que se li oblide – el vaig blocar, no siga que li fera més mal amb altres tuits. Des de…
Errejón? No, gràcies!
Fa uns mesos, en ple confinament, vàrem gravar un això no és veritat anomenat #NukeMadrid. Com encara l’audiència nacional no ens considera un gran perill per la unitat d’Espanya, no vàrem acabar a la presó. En eixe podcast analitzàvem l’efecte fagocitari de la capital del país del costat a tots els nivells. Madrid és un…
Més Puta Espanya!
La primera volta que ho vaig dir en públic, va ser el 28 de juliol de 2018. Eixia jo amb la meua bicicleta per pujar el Garbí, quan em vaig trobar a dos xics prou bufats en mig de la carretera de Barcelona a l’altura de les Cases de Barcena. Havien tingut la brillant idea…
La tribu
Quan vaig en bici, camine-llegisc o estic descansant pense, no ho puc evitar, soc un animal de pensar. Des de aquell desembre de 2005 en el que vaig decidir començar una aventura, la meua vida s’ha vist abocada a conviure en solitud amb els meus pensaments. En este camí són poques les persones que he…
La religió de l’estereotip
Quan vivia a Montpeller, vaig fer uns cursets de francés que em vingueren molt bé per a millorar un francés que aprenia al carrer a força de la tècnica de l’assaig i error, amb esperpèntiques fusions de paraules valencianes, italianes i castellanes, en frases que la gent entenia a vegades. Un dia el professor que…
Somnis amb virtualitats
Acabe de tindre un somni prou curiós i m’he animat a contar-lo per ací, perquè això ho llegirà un món virtual i els protagonistes del somni eren virtuals. La meua relació amb el món virtual, va començar amb facebook, allí tots els amics eren reals, amics que coneixia del poble, de la universitat, de la…
El meninfotisme «strafottente»
Conèixer diferents llengües sempre s’ha valorat com una cosa molt positiva, però a vegades quan has d’expressar un concepte mentres parles en una llengua concreta, et ve al cap una paraula d’un altra llengua. Este fenomen a mi em passa prou vegades, ja siga perquè no conec el mot en la llengua en la que…
Opininions del nieto del sastre 